Primer dia, Sendara

Gràcies a Ziziphus i a un grup de joves que havien aparegut enmig de la multitud  per veure l’execució de la presumpta bruixa, Janna va aconseguir escapar de la mort i va tornar a la cabanya del druida. Però aquell ja no era un lloc segur per la jove perquè seria el primer on els guàrdies l’anirien a buscar.

Abans que pogués fugir a refugiar-se en els boscos un grup de soldats armats del rei van entrar a la casa del druida, aquest cop sense escrúpols, cremant tot el que trobessin i matant a qualsevol que oposés resistència. Ziziphus va amagar a la jove en un espai secret de la cabanya perquè els guàrdies no la trobessin. Quan no se sentia més soroll que el dels objectes màgics i mobiliari del druida cremant-se pel foc Janna va sortir corrent de la casa, trobant-se a Ziziphus ferit de mort a l’entrada. El druida, amb totes les seves forces va demanar a Janna que anés ràpidament a l’interior de la casa a buscar una caixa de fusta que contenia una joia que li revelaria la història dels seus avantpassats i li permetria entendre per què el rei regent volia executar-la. Aquestes van ser les últimes paraules del druida.

Janna, encara en estat de xoc, va córrer a agafar la caixa. En sortir la casa es va ensorrar i es van començar a sentir crits dels soldats que tornaven. No podia esperar-se, havia de fugir. Va pujar al carro del druida i va viatjar durant tota la nit fins a estar prou lluny del perill. Per sort Janna no estava sola. El grup de nens i nenes que l’havien ajudat a fugir del castell també l’acompanyaven i ella els ho agraïa perquè en aquell moment la seva vida s’havia ensorrat igual que la petita casa del druida i necessitava un grup d’amics que li donessin suport.

Doncs com sempre, les colònies van començar a la Plaça Ramón Berenguer, on tos vam comparèixer disfrassats per l'ocasió i vam fer algun que altre joc de presentació.

 Al cap d'una estona va aparèixer el bufó per explicar-nos la història d'aquest any.

Aquí ja som als terrenys de la casa, per dinar i menjar un galetes que ens van dur amb molt d'amor la Victoria i en DIego.

Després de la manduca, ja ens va tocar organitzar un poc els dies i la distribució de la casa. Durant el dia vam anar realitzant diverses activitats.


I així acabem la nostra primera crònica.