Dia 5, Grover

Amb olor a terra mullada i sentint aquella fresqueta en pijama després d’una nit de pluja ens vam reunir tots a primera hora del matí per llegir la Història dels Medallons d’Erland a partir dels fragments que vam anar recollint la nit anterior a la comarca de Panavia. Un cop finalitzada la lectura (que va ser una mica costosa perquè entre la lletra intel·ligible i els ulls plens de lleganyes no aconseguíem entendre què posava en els fulls) vam descobrir que el medalló que duia la Janna penjant del coll era, ni més ni menys, que el Medalló de Gaia, una joia que pertany a la reialesa i que dóna, al seu portador, el títol de rei (o reina) d’Erland. Així doncs, vam començar a lligar caps i vam decidir que calia tornar al nostre punt d’inici, a la comarca de Sendara, per reclamar allò que pertanyia realment a Janna: el tro. 

 

 

Al matí, quan començàvem a partir direcció Sendara ens vam topar amb Jeanne d’Arc, una jova que anava molt esverada, buscant urgentment l’oficina de correus per a “entregar un missatge de suma importància a una persona molt important” (no ens va voler dir ni quin missatge era ni per qui era). I nosaltres, que som de bona pasta i sempre estem predisposats a ajudar als altres, vam decidir dedicar el matí a buscar la oficina de correus. Però quan la vam trobar, resulta que estava tancada (el missatger reial havia baixat al poble a fer unes compres, aprofitant les rebaixes). Va ser llavors quan Jeanne ens va desvetllar el missatge i el seu destinatari: era un missatge pel rei Torak que l’advertia d’una traïció per aconseguir la corona.

Janna va anar corrents a explicar a Jeanne el sentit d’aquell missatge (era evidentment que la “traïdora” era ella) i li va demanar, per favor, que no el fes arribar al rei perquè això ens perjudicaria a tots. Jeanne llavors va entrar en un conflicte personal: Què he de fer? Renunciar a la missió que m’han encomanat o bé fer cas omís d’aquesta gent i acomplir-la?
La cultura popular diu que un cap pensa més després d’una bona remullada i d’omplir-se la panxa, així que dit i fet, vam deixar el dilema per més tard.

 

 

A la tarda, una visita molt agradable va arribar fins a nosaltres: en Gaietà (el rector de la Parroquia del Pi) i la Pim (una molt bona amiga de tots nosaltres). En explicar-los la situació, van decidir actuar ràpidament i entre tots vam estar parlant sobre el valor d’arriscar-se, de les conseqüències que pot tenir fer-ho o no, i del que podem arribar a guanyar o perdre. Finalment Jeanne va decidir actuar de la nostra part i no fer arribar aquell missatge a les mans del veritable traïdor, en Torak.

 

 

 

A la nit, quan ja era ben fosc vam adonar-nos que faltava algú entre nosaltres: On és la Janna? Algú l’ha vista? Jeanne d’Arc va venir esverada a explicar-nos que Janna havia estat segrestada pels soldats de Torak que l’havien confós amb Jeanne i que l’havien portat a l’aquelarre de Salem, un descampat tenebrós on hi cremen tots els heretges i traïdors a la corona d’Erland. El camí per arribar fins a Janna no va ser gens fàcil, ple de monstres i ànimes errants dels morts en aquell lloc, però un cop de gràcia (podríem dir divina) va deixar estès al botxí del rei i vam aconseguir alliberar a Janna i escapar tots junts d’aquell indret tant poc agradable.