Molt pocs coneixen la història de la Janna, de com va créixer en un ambient humil amb un savi druida, una història molt diferent a la que havia de viure junt als seus pares, i de com va recuperar el lloc que li corresponia després que el seu malvat oncle li volgués arravatar...

diumenge, 7 d’octubre del 2012

I van ser feliços i van menjar anissos!

Per fi va arribar el gran dia: el casament de la Janna i en Gharil!

Feia dies que a Erland es feien els preparatius del casori i del viatge ja que els nostres protagonistes volien celebrar la seva unió a Catalunya en agraïment per les gestes que vau dur a terme per ajudar-los aquest estiu.
Així, un cop ja hi vau ser tots acompanyats de les vostres famílies i alguns amics, ens vam dirigir a la Cripta de l'Església del Pi, el lloc escollit per la parella per a celebrar la boda.
El que ningú s'esperava és que la Janna havia fet un decret per tal que algú molt especial pogués oficiar el casori: en Cupido!, present en la història d'amor de la parella des del primer moment, éssent ell qui va llançar-los la fletxa de l'amor.
Alguns de vosaltres vau representar les 9 comarques del Regne d'Erland fent una ofrena als reis.

Després d'aquest solemne moment, els nuvis van llegir els seus vots matrimonials, carregats de passió, amor i seny... tot amenitzat per l'humor del qui oficiava l'esdeveniment.
Aleshores, en Cupido va fer la mítica pregunta, i tots dos respongueren que sí. I amb els anells ja posats a la mà, es van fer un petó per segellar el seu amor.

Acte seguit vam veure el PowerPoint de les fotos de colònies. Gràcies a tots per fer cares tant estranyes i poder fer, per tant, un PowerPoint tant divertit! Com que, malgrat tot, alguns no el vau poder veure tot i a més vam tenir alguns problemes tècnics, us l'enviarem a totes i tots per correu electrònic en breus.

I ja era hora de sopar! Tot i que era un dia plujós, al teatre de l'esplai hi havia un trosset d'Erland, amb mostres de tot el que havíem fet durant l'estiu... tot i que durant la preparació alguns aspiraven al poder; tal com podeu comprovar, l'Adrià i en Miquel tenien aspiracions de grandesa:

A sopaaaar! Feia temps que el teatre no estava tant ple, i això ens va agradar d'allò més! Esperem que el menjar us agradés, i agraïm a la Victòria que ens fes aquells brownies tant bons!
Després del sopar, els nostres reis d'Erland van nomenar Cavallers del Regne d'Erland a totes les nenes i nens que els havien ajudat durant l'estiu en les seves aventures, i es van repartir el CD i les cròniques de les colònies, i un recordatori del casament.





Piniwings, Cyfringaus, Tenarings, Ifancs, Kiowvas i Lunchers:

Gràcies per aquestes colònies!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada