Molt pocs coneixen la història de la Janna, de com va créixer en un ambient humil amb un savi druida, una història molt diferent a la que havia de viure junt als seus pares, i de com va recuperar el lloc que li corresponia després que el seu malvat oncle li volgués arravatar...

dissabte, 29 de setembre del 2012

DIA 11: EL FINAL DE L'AVENTURA?

Desprès de la gran batalla i la festa del dia anterior, ens vam llevar amb una invitació a la coronació dels nous reis d'Erland.
Vam baixar tots al menjador on vam presenciar la festa de coronació de la Janna com a reina d'Erland i el Gharil com a rei d'Erland en mans del Ziziphus que ja estava recuperat de les ferides que li havien causat els soldats. També van nomenar a Pocserius joglar reial d'Erland.

 
Un cop acabada la coronació, vam veure que la nostra missió a Erland havia finalitzat, haviem salvat a la Janna de una mort segura i a més haviem descobert que aquella jove era la veritable herva del tro i haviem lluitat amb ella per arrebatar-li en regnat al malvat rei Toräk!
 
Abans de tornar cap a casa, als amics de la Janna se'ls va encomanar una última missió: calia netejar el castell de Sendara de tota la maldat que hi havia deixat el tiet de la Janna.
 
L'hora del comiat va ser molt emotiva per tots, diuen que a alguns se'ls va caure la llagrimeta...havien estat onze dies molt intensos, vivint contínuament aventures, coneixent molts personatges, superant contínuanment proves d'alt risc...i la cohesió i germanor que s'havia creat en aquell grup, el de la Janna i els seus amics, era indestructible.
Dir adeu sempre és difícil...però Janna i els seus amics tenien el presentiment que no era un adéu per sempre, que molt aviat es tornarien a veure i aquest cop no seria per tornar a salvar tot un regne, sinó per celebrar alguna cosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada