Dia 9, OUBAIDA

Aquest dia els nens i nenes van poder gaudir de la companyia del cavaller més reconegut de la història de Catalunya: TIRANT LO BLANC.

Els nens es van aixecar, van baixar a la “Plaça de la Vila” i van començar amb un lleuger exercici físic acompanyat de música. Després d’un bon exercici, com recomanen els experts, s’ha de posar gasolina al nostre cos! I quina millor manera de fer-ho si no és amb un bon esmorzar?!

 

 

Amb les piles carregades, creieu que va venir el Tirant lo Blanc?? Nooo!!, encara faltava una cosa imprescindible perquè una comunitat funcioni. Què és?? LA NETEJA, abans de res tot ha d’estar ben net.

I ara sí!! Coneixem a TIRANT LO BLANC, un home fort, esvelt, amb el cap ben posat, que ens va fer entendre que si volíem guanyar la GRAN BATALLA, no només s’havia de tenir les armes, les estratègies, la força física... sinó que requeria d’un compromís grupal. TOTHOM A UNA! Tots havíem de ser-ne un de sol. Ens havíem de protegir, que hi hagués confiança entre nosaltres, coordinació... Tots aquest elements essencials els vam estar treballant durant tot el matí. I com ho vam fer? Amb uns exercicis pràctics, on l’esforç del grup i la compenetració grupal eren l’èxit.

 En tot objectiu realitzat hi ha una valoració, i quin orgull va ser per nosaltres que el GRAN Tirant lo blanc ens avalues i, a sobre, que ho fes positivament.

Com tot treball ben fet, hi ha una recompensa: anar a la PISCINA!!!

Al migdia, vam tornar a carregar les piles i vam descansar, com si fóssim nobles medievals.

 

A la tarda, l’home fort i esvelt que semblava no tenir preocupacions ens va confessar que tenia un problema. I aquest problema es deia Carmesina, el seu gran amor. No sabia com fer ni quins recursos utilitzar perquè la Carmesina confiés en ell. Nosaltres, com bona gent, vam correspondre’l com ho havia fet ell amb nosaltres. Utilitzant el joc com a recurs, vam fer-l’hi veure a Carmesina que no havia patir ni desconfiar, perquè Tirant Lo Blanc només tenia ulls per ella.

 

Desprès d’una tarda amb la Carmesina i Tirant lo Blanc, i havent berenat, tocava treure’ns la suor i brutícia de sobre, i quina millor manera de fer-ho que anant a la dutxa?!

A la nit, vam poder ser testimonis de com el malvat Rei Toräk, s’emportava a la Carmesina. I per què?? Perquè no podia suportar la idea d’un final feliç, entre Tirant i Carmesina: si Tirant era feliç seria més fort!

Tot just va marxar el rei ens vam revelar i vam anar a tots alliberar la Carmesina, però el camí no seria fàcil, ens trobaríem amb els guardians de Toräk, sort que tenim uns nens molt valents i van aconseguir alliberar-la!
I per si no fos prou les emoció d'aquell dia, just abans d'anar a dormir, vam presenciar una escena reveladora: Gharil es va trobar amb el rei Toräk, i van mantenir una conversa en la que es va desvetllar la veritable identitat del jove, era un espia del malvat rei Toräk! La seva missió era mantenir informat al rei dels passos que seguia la jove princesa.