El carruatge va
estar en marxa tota la nit i la Jana, juntament amb els seus valents
acompanyats, es varen llevar a la comarca de Mandor.
Ben d’hora
s’enadonen que no és una comarca normal; els seus vilatans no ens donen el bon
dia sinó la bona nit, els homes van amb faldilla i les dones amb barba,no
caminen endavant sinó que van cap enrere...
Tot va cobrar
sentit quan els vilatans varen explicar sota quines condicions estaven obligats
a viure i conviure. La senyora de les seves terres, coneguda com Joana la
Folla, havia dictaminat aquelles lleis. Ens van explicar que a la Joana no li
agradaven gens els visitant i que el millor que podien fer per creuar aquella comarca
era fer-nos passar per habitants de Mandor i adoptar aquelles lleis tant boges.
La millor manera
d’aconseguir fer amistat i aliances amb els vilatans de la regió de Mandor és
fer-la tornar a entrar en raó i demanar que l’ajudi.
Al mati varem arribar
a la torre on vivia separada de la resta i aïllada voluntàriament del seu
poble. La porta no va ser fàcil d’obrir ja que estava encriptada. Un cop havent
superat les proves i trobada l’única clau que obria la porta varem veure que
l’aventura tot just començava. Les escales que pujaven la torre eren màgiques i
requerien superar proves per deixar avançar.
Un cop vam arribar
dalt, la Joana la Folla ens va rebre amb l’única condició de portar banyador i
estar a la piscina. La nostra missió era fer entrar en raó a Joana, i
aconseguir que s’aliés amb nosaltres per fer l’assalt al castell. El no
reaccionar vam haver de prendre mesures dràstiques com tirar-la a l’aigua amb
roba. Un cop a l’aigua va entrar en raó i accedir a les nostres peticions.
Per celebra-ho ens
vam tirar tots a l’aigua!
Alguns afortunats
van poder desfruitar de Pinky i croquetes a la piscina a altes hores de la
matinada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada