Poques hores més tard de saber que en Garil era traïdor de la causa de la Janna, ens llevàvem amb molta energia per donar la benvinguda del penúltim dia del viatge pel regne d'Erland.
Tots sabiem de la importància d'aquest dia en el desenllaç de la nostra travessa perquè ja havien arribat missatgers del rei Torà que tenia pensat reclutar un exèrcit que lluités sota les seves ordres. La batalla era inevitable i no tan sols això, semblava que havia de ser decisiva. Del seu resultat en depenia el tro d'Erland. Havia arribat l'hora de la guerra de successió! Ens tocava moure fitxa ràpidament! I teniem ben clar que el primer era organitzar-nos. Per sort, al matí ens va venir a visitar el nostre bon amic Robin Hood dels frondosos boscos de Nothingam. S'oferia per capitanajar un exèrcit rebel en contra de les tropes del monarca impostor. D'igual manera que, minuts més tard, el rei Torà ens visitava per cridar a files un bon grapat de soldats. Janna i Robin es van emportar la meitat de nosaltres; mentre que Torà i Garil feien el mateix amb la resta.
Tots dos bàndols tenien ben clar que calia fer una posada en escena impactant, per fer intimidar, en la mesura del possible l'enemic moments abans de l'enfrontament. Així que van pensar simultàniament de crear unes consignes pròpies i un uniforme propi! Vam tenyir samarretes de color verd i vermell en funció del bàndol que serviem. Després vam elaborar majestuosament unes pancartes i armadures que ens identifiquessin per donar sentit a l'esdeveniment que estava per arribar. Vam poder acabar la feina que ens haviem proposat a temps per poder donar-nos un bany tot just abans d'anar a dinar. L'ambient de batalla era tant present que fins i tot es van entonar cançons per bàndols mentre menjàvem!
Havent dinat, vam optar per descansar una mica més del normal. Portàvem mmolts dies rendint al màxim i el cansament aflorava amb facilitat a la que reposavem. Així doncs, quan vam haver recobrat l'alé, vam iniciar una gincama entre els dos exèrcits per anar encenent els ànims de les tropes. Vam fer una activitat de punteria on miràvem d'encertar una pilota en una galleda que no sabiem ben bé on era, vam fer duels individuals per practicar els dots d'espasa que teniem, i finalment vam fer una guerra de chancletes per veure quin equip al final en tenia menys en el seu territori. Un dels objectius de la gincama era determinar la quantitat de municions de la que disposaria cada equip per combatre. Però per benefici d'un suposat exèrcit perdedor, van empatar tots dos! Era el moment! Ja ens trobàvem en el camp de batalla. Els uns davant dels altres amb bombardes i globos d'aigua a les mans. Preparats per embrutar a més no poder els nostres contraris.
La guerra va començar quan els líders de tots dos bàndols ho van ordenar i el caos es va apoderar de la situació. Bombardes per aquí... globos per allà.. Fins que... Ostres! En Garil va iniciar un complot que havia preparat moments abans del combat contra el seu rei, Torà!! El monarca va fugir perseguit, ara sí per un exèrcit unificat i gloriós!! Ràpidament, l'entusiasme va deixar pas al silenci en presenciar el retrobament entre Janna i Garil. Quan de sobte, entre discúlpes i confessions d'amor es van fondre en un petó que va provocar l'eufòria de tots! I quan ja ens sedmblava que la cosa no podia millorar més, ens van convidar a la coronació de Janna i el banquet oficial en motiu de retorn de l'heredera legítima d'Erland i la fidel ajuda del poble que l'havia acompanyat en el llarg viatge. Tothom festejava saltant, rient i aplaudint aquella esgotadora tarda que va culminar amb unes dutxes més que merescudes i necessàries! Va ser la cloenda justa d'un dia épic!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada